3 Amb les forçes justes no s'arriba enlloc
24 Maig 2045, Mallorca
Fúria, més fúria. La gent no escolta i no vol entendre! Desastre, se'n aproxima un de gros i la gent no veu. La pandèmia a l'interior del que és nostre i la gent no la sent. Se'm veu de molt lluny, molt molt enfora... la imatge s'apropa i parlo a una massa de gent que no se qui són ni que volen de mi. Els meus llavis s'aturen, tremolosos... i obro molt els ulls al veure apropar-se una bola de caos i destrucció que creix exponencialment i en explotar deixa una foscor per tota la ment.
Tot això era el que podia recordar del somni abans d'obrir els ulls, i m'ha deixat força intrigat. No vull passar ni un minut més aquí, faré un canvi d'ambient- em dic. Al cap d'una hora baixo del tricicle, l'aparco amb cura al lloc que veig a la vorera, i trepitjo... diviso una dóna filant a fora de casa seva; no es veu gaire això avui dia. No entenc perquè el xupa, doncs a mi mai m'han dit que facin els fils de sabors.
Casi sense adornar-me'n, la trepitjo: suau, càlida i lleugerament contaminada.Lla sorra! Dormiria sinó fos perquè avui n'estic tip, de tancar els ulls i obrir el cap. M'assec en angle recta, i la mar m'ofereix una vista harmoniosa i serena. Caram, caram... el temps corre i jo pensava que l'havia deixat en off: ja casi són les dues.
Menjo les restes d'un entrepà que tenia a la motxilla i camino cap al lloc de la reunió. Sembla... sembla... sembla que l'entrepà no fa el seu efecte o era massa petit potser, doncs les forces em minven amb cada pas. De lluny veig el Parc de la Llibertat, ara hi estic a prop. Passo per la vora del cartell i òbviament, ja queda menys!
Caminant com un autòmat, fins que paro en sec: la veig i no la veig... Uns ulls penetrants i uns llavis somrients. Com oblidar-la per una estona, tot plegat? Ben fàcil, caient en sec i tornant a tancar els ulls en el sí a l'entrada del subconscient.
