Poemari 5
Són molt raros, no se d'on surten, els tenia fa 3 semanes por ahi.
Una nit, que promet, intel•lectual... amb "factor alcohol"
Que més es pot demanar?
Quan ja hem passat el millor!
Quan ja hem enraonat,
dels sentits i la raó.
Què són per tu, què per jo...
Que si la vida ens aparta,
Doncs la apartem nosaltres...
I que ella esclati a plors!
Fora murmuris, lamentacions,
doncs ja s'ha acabat,
de tenir la cua com gos!
Portar dolentes com el gat...
Quan la conversa s'ha esgarrat,
Arribats a un punt mort,
El vodka arriba cruel al cap,
Adéu siau que són les dos.
Però que be que m'ho he passat!
Però com corre el temps traïdor,
Que visca la espontaneïtat,
I que es podreixi el mal de cor...
Aquest és una crítica d'un dia que em vaig rallar, ara encara comparteixo cualque cosa que dic, però amb altres me ric.
Dos móns: una solució!
Viure a mar i terra i mig de l'estimat,
No em vull imaginar com deu costar,
Bufa! Tampoc cal anar gaire lluny,
Doncs, ara que ho penso a mi em sol passar.
Trobar en falta allò que t'ha agradat,
Allà on eres a gust, mai més hi seràs,
Allò que tant disfrutaves, de cop i volta: tancat!
L'aire que es respirava, aquí és podrit i malalt.
Malaltia de ciutat, de l'hermetisme, del "no"...
del "fora llibertat" i rebentar d'indignació,
de la falsa platja de falsa sorra,
que espitja i arronsa el poc que té de bona.
Un s'ha d'adaptar, mig conformar,
però mai callar, i si aquí he de viure,
escriuré amb sang, gota a gota,
fins caure de plaer o de cos sense re.
Tot te pros i contres, busca busca!
Disfruta el bo i millora la bossa,
Avans gran, ara petita de coses que,
No t'agradaven, acabes disfrutant-les més!
