9 Junio 2009
23 Maig 2045, Mallorca
En aquests moments no es podria dir que m'he llevat, però sí que sóc conscient. Tinc la plaent sensació de que passi el que passi, d'aquí no em moc. Capet estúpid, capet fantàstic... quina me'n pararàs avui? Paranoies, preguntes sense resposta? No hi vull pensar, però ben pensat quan un no vol pensar res tal cosa se li apareix en una fracció incalculable de temps.
Sentiments... amor? Fa temps que aquest està a la oficina d'objectes perduts. La estimació i l'afecte semblen ser els escollits, doncs ja ronden de neurona en neurona com ona al mar inundant-ho tot i alhora res. Abans de estructurar el batibull d'idees amb qüestionable coherència, faig un stop: ¿no seria més adequat parlar-ho amb algú amb qui pugui fer un debat amateur? La resposta apareix quasi alhora que la pregunta: a qui li importa i a qui li pot agradar parlar sobre veritats o realitats immanents en un món tan egoista.
Ho he d'admetre, van cars els somriures de tot cor i de bona fe, van cares les abraçades que no fereixen i que no manifestes res a malinterpretar, les converses interessants, les accions sense interès amagat...
Però en què ens hem convertit? Egoistes, més que egoistes! Tot ho volem per nosaltres, en el fons ho sabem! L'amor, els diners, els amics... cal seguir? No donem res sense deixar la mà oberta, no per donar-la, sinò per rebre!
I si no és així? I si es en veritat un sentiment reprimit el que ens impedeix mostrar-nos tal com som, deixar la part incongruent i lluir la que pensa, la que sent de debò. A la societat li importa massa el veí, en aquest sentit i amb certa coherència, fes el que haguis de fer... Equivoquem-nos el que calgui, no cal observar les mirades que jutjoses et miren aixecar-te.
Sigui per A o per B, aquest món racional perd la raó de ser, la seva naturalesa pura... i l'home se'n pot emportar unes quantes medalles. Ben segur que això acabarà, d'una manera... o d'una altra.
M'atreviré a travessar la última frontera? Mig obro un ull... mig obro l'altre...Òndia! La mateixa gespa del mateix arbre que d'ombra m'omple. Una nota sobre la meva motxilla em recorda que haig de possar el off al motoret pensador: << A les 3:30 al Parc de la Libertat, reixa 3ª . T'interessa venir, creu-me.>>
servido por los-cocteles-salen-de
sin comentarios
compártelo
30 Mayo 2009
22 Maig 2045, Mallorca
Desperto, amb la parsimònia del que sap ha de fer però no pot. A poc a poc, aconsegueixo incorporar-me, en una posició poc còmode, recolzat sobre l'arbre que d'ombra m'omple. I de sobte, l'acció fatal. Una mirada intensa de desig, o això m'imagino, se'm clava des de l'altra banda del carrer. Les reaccions químiques o vés a saber què comencen a bullir dins meu, amb el resultat d'un lleuger somriure acompanyant d'una vermellor intensa que s'estén progressivament per la cara.
Ningú m'ha ensenyat mai a aguantar les mirades intenses, i menys les de noies maques. Evidentment, aquest cas no es cap excepció, i em pregunto per les intencions de la noia, si són merament formals, o desitjoses. A vegades desitjaria canviar de cap per deixar de pensar les coses d'aquesta manera tan analíticament estúpida. Simplificar la vida i no donar-li tantes voltes.
Hora de llevar-se, em penso. Camino i camino parsimoniosament cap al institut, un institut per fer caps quadrats. En realitat, orientaré la vida a escriure; trobo el plaer en descriure el meu voltant des del meu punt de vista. Un cop posat en marxa el funcionament de ara una cama, ara l'altra, diviso a la fi del carrer un cap girat; la noia d'abans, curiós. Les portes del recinte estaven obertes perquè l'energia còsmica ho ha volgut; es tanquen a les meves esquenes. Baixo i baixo escales, descendint a un submón que els més enginyosos denominen classe. Un submón en el que pots relaxar la vista i els pensaments, o exprimir ambdues coses per entendre uns fets que tanmateix no tenen la validesa que un desitjaria.
Decideixo estar atent en la mesura possible, doncs arrossego una son que amenaça amb destruir-me. Al cap d'unes interminables hores, surto amb un company cap a fora, on el sol ens crema i la gespa de nou és el nostre llit. No ens importa el pas del temps, tan sols compartim les ganes de no fer res mentre divaguem sobre el nostre futur.
servido por los-cocteles-salen-de
sin comentarios
compártelo
30 Abril 2009
I haven't found that special girl that feets in my heart, but I don't loose the "esperanza"... I imagined the girl i would be in love with, and I made some poems.
Shocking Girl
Always on top,
You cannot stop,
Moving around,
I follow your sound.
Girl, Realize,
You are fine,
Despite the fact
That you're not mine!
Like it or not,
You are very hot,
When I see you,
I loose my control,
I cannot move,
Not even talk,
Rolling my head,
And I get so red!
This one is abount "cool" people: fashion way to dress, apparently happy, blablabla...
Cool Man?
Walking down the street,
In your arms another bitch
Smiling from ear to ear,
But coolman, just hear!
Do you know the meaning of life,
Have you thought... about a wife?
You look happy, but you don't know
What's to feel rain, wind or snow!
Cool man, you still look young,
Cool man, really enjoy discos sound
Cool man, got a girlfriend in every town
Cool man, one with blue eyes, another's brown.
You are the crazy without jail,
You are the looser without fail,
Always moving, from bar to bar,
Always drinking, some kind of jar.
Do you remember how did all begin?
When you really were the king,
Now you are boss without reign,
There's stupidity through your veins.
Cool man, you still look young,
Cool man, really enjoy discos sound
Cool man, got a girlfriend in every town
Cool man, one with blue eyes, another's brown.
Can't wait to fall in love, this poem reflects that! Enjoy xD
If I were in love
Hey, a crazy story!
One day by the river,
I started to be a dreamer.
Suggested to be in love,
romantic with no drama.
Once thinking about it,
my mind started talking.
Ideas from the world,
to be given to be born.
If I were in love with the sky I would fly I would fly I would fly
If I were in love with the sea I would swim I would swim I would swim
If I were in love with the trees, In my heart I would put any leafs
If I were in love with the stars, I would reach some pretty moonscars
If I were in love with you, I would fly to the see, to reach the leaf of your moon
You know, girl?
Smiling like a clown,
felt like fallen in love,
Don't be so serious woman,
this is like a big joke.
It's the game of your life,
where the matter is to fight,
Never try to refuse,
cause that's the real loose.
If I were in love with the sky I would fly I would fly I would fly
If I were in love with the sea I would swim I would swim I would swim
If I were in love with the trees, In my heart I would put any leafs
If I were in love with the stars, I would reach some pretty moonscars
If I were in love with you, I would fly to the see, to reach the leaf of your moon
Here it goes!
I bring you my flowers,
to your little tower,
if I have to climb,
I just don't mind!
It's a kind of light
it's my love, use it right!
From all those ugly shadows
It's time for us to shine!
If I were in love with the sky I would fly I would fly I would fly
If I were in love with the sea I would swim I would swim I would swim
If I were in love with the trees, In my heart I would put any leafs
If I were in love with the stars, I would reach some pretty moon scars
If I were in love with you, I would fly to the see, to reach the leaf of your moon
servido por los-cocteles-salen-de
sin comentarios
compártelo
24 Abril 2009
Todo esto es agua pasada, lo pongo para hacer bulto.
Cada vez....
Por cada vez que me hiciste feliz,
Me puse triste diez,
Pero eso no fue motivo,
Para dejarte de querer.
Por cada vez que te hice reir,
Mereció la pena existir, lo se,
Seguir luchando por tu amor,
Aunque me dejara en ello la piel.
4 you
Per tu jo sóc bo,
Per tu, jo dolent,
Per tu mato el temps
I m'hi declaro innocent.
Sahara...
No sóc complert, sinó estàs amb mi,
En un desert immens, sense cap mena de fi,
Vull el teu oasi, sigui de dia, o de nit,
Encara que no sigui veritat, desitjo un sol si.
¿Què coño tinc amb els somriures xD?
El teu somriure,
Se m'ha ficat a dins,
No em deixa viure,
I alhora em fa feliç.
Distancia bilingüe!
Crec que he perdut
La noció del temps
Et sento tan aprop
Però tinc tan fred.
A veces te siento,
Como siento al viento,
Te veo muy cerca,
Pero estás tan lejos...
servido por los-cocteles-salen-de
1 comentario
compártelo
23 Abril 2009
Bueno lo promès es deuta... ¡Amem com mollo jo algun rollo de quan erem petacos de forma divertida!
Un dia al cole estavem tan panxos i en Pedro el gitano de classe la va liar, volia ferir sa teva germana i tu li vas pegar una cossa a temps xDD. Tot d'una com esperit que fuig de l'opressió vas còrrer cap als profes, i li van fotre les culpes al tio. En el fons, va ser una mica penós: pobre vaxal jaja.
Me'n recordo d'un cop que érem a casa de'n Pau (hi érem els 3 a una habitació uiuiui) i ell, pervertit com era i és, va apagar es llums. La guarreria del xaval va arribar fins tal punt que... SE LA VA TREURE!! És com si ho veiés, tu i jo apartant els ulls amb una cara de fàstig que te cages, com pensant: ¡qui ens a manat ficar-nos en aquesta casa! Ahhhh... ja se qui ens ho va manar, la X-Box jaja.
Aquelles tardes de jugar a futbol al parc en que enviavem sa bola a prendre pes cul, ¡jugant com podiem i voliem! ( A v egades en aquella merda de 5 metres cuadrats erem en Borja, Xavi, Pau, Jon, Josep, Sergi, jo més peña jaja)
I es dies de Halloween, anda que no, disfraçats com uns cutres amb una màscara cadascu i jo amb la mà del Freddie Kruggel que molaba caxo xD Lo més molon de la nit dels monstarZ era preparar-ho tot!
Si no ha quedat clar encara, som amics des Secar de la Real. Bueno, esteim un de s'altre a un mar i mitja terra, però el fer aquests cutreblogs fa que no ens oblidem i quan vengui, a s'estiu, encara sigui més molón els dies d'okupa que faci per allà xDD
Noies , havent parlat jo d'un noi així de bo, no us privaré de donar-vos es seu blog coctelero perquè ell miraculosament encara no té cap femella seria a sa seva vida (ni jo xD). Així que, sense menys dilacions, et aqui!
http://zumo_de_macho.lacoctelera.net/ (No us deixeu enganyar per aquest títol tan pervert, té una explicació que ell mateix dona jaja)
servido por los-cocteles-salen-de
1 comentario
compártelo
21 Abril 2009
Aquests són poemes de fa temps, però ara l'amor ja no em diu res.
Existencialisme absurd
Quan hi ets
No sóc jo
Quan no hi ets
No sóc
Sensacions
Un lleuger calfred
D'adalt a baix
Quan em miren
Els teus ulls radiants
El poder del somriure
Si et robo un somriure
Em faig més fort
Divertit i perquè no
Enamorat boig
Moments bonics
La vergonya
De mi s'apodera
Quan escoltem aquella cançó
Que em recorda tant
A tu i jo
La nit de l'enamorat boig
La lluna és la que m'escolta
Quan li explico la meva història
Compren la soledat com ningú
Perquè no em comprens tu?
Preciosa, compren
El teu amor decora
La meva vida
Del color de la rosa
La teva silueta se m'apareix
Et pensi o no, millor
Així et tinc al cor
En la més negra foscor.
Quan somrius
El món sencer ho veu
La lluna, les estrelles
Amb tu passegen
I te prometo
Que a tu
se't veu més plena
més maca, nena.
(Quan estic trist
A tu et contemplo en la nit)
Però si mai t'he dit
Que fantàstica ets per mi
No podré pas
Tenir-te al meu costat, aquí.
2 + 2 = 4
Quan em dius que no et veus guapa
Et repasso una i altra vegada
Com un problema a veure que falla
No hi veig res, tal com ets m'agrades.
La bellesa dels ulls
Com poden ser tan bonics
Els dos ulls que per cel tens
Quan m'atravessen un segon
Ja he perdut l'enteniment.
S.O.S
M'agradaria llevar la pols
de les meves pors
cridar ben fort
al teu cor
que si em vols
allí estaré jo.
La solució fàcil
M'agradaria a mi mateix
Pensar-te com amiga
Tenyeixo de color beix
La colorida vida.
Poca cosa?
No t'ofereixo riqueses
Et dono el que sóc
Nits baix la lluna plena
Recórrer amb tu el món.
Vull ser artista
No domino l'art de fer-te riure
Dóna'm temps, anar poquet a poquet,
Per demostrar-te que la meva vida
Sense tu, ja no val res.
Ulls de mel
Vull arribar a la mel,
Dels teus ulls oberts,
Que em miren així,
I jo no se que fer.
Em desconcerten fins tal punt
Em deixen en coma profund
I jo mai vull despertar
Del somni del teu mirar.
Continuarà, que m'he cansat de donarli al Cntrl C + Cntrl V
servido por los-cocteles-salen-de
2 comentarios
compártelo
21 Abril 2009
Soy un chico nacido en Mallorca en el 1992 que dejó su tierra a los 11 años, para venirse a Terrassa (Catalunya). Me gusta escribir tanto en castellano, como en catalán -por catalán se entiende mi mezcla catalanomallorquina-, y no descarto el inglés...
Me gustan varias tendencias urbanas con las que me relaciono aquí o allá... Se trata de Heavy's o Rockeros en general, fans de los mangas, gothicos, punk's, darks o oscuros, bohemios, etc. Como veis, me muevo por un ancho abanico de posibilidades :P
Pero conozco a gente de estas tendencias mayoritariamente en Mallorca: amigos de infancia, amigos de amigos, amigos de amigos de amigos... Un buen grupillo vamos jaja.
Aquí en Terrassa conozco a un par de amigos contados y a un grupillo de Heavy's. Y como voy a un colegio concertado en Barcelona, allí también tengo buenas amistades.
Me interesan los malabares, la música rockera, salir con los amigos y conocer gente nueva, entre otras cosas.
To be continued...
servido por los-cocteles-salen-de
2 comentarios
compártelo
